La solitud és un dels reptes creixents d'importància que les societats occidentals han de fer front en aquest segle XXI. Entre la població, les persones grans es troben en una posició particularment més vulnerable davant d'aquest fenomen.
ENTREVISTA - Núria Sánchez, professora SAD (Servei d’Ajuda a Domicili)
Què és la solitud no desitjada?
Últimament, es parla molt del concepte de “soledat no desitjada” i malauradament moltes de les persones que la pateixen són gent gran.
La soledat no desitjada fa referència a aquelles persones que estan soles, no per decisió pròpia, sinó per diferents motius: per la pèrdua de la seva autonomia, d’identitat, de pertinença... Així com la presència de barreres arquitectòniques que fa més difícil que puguin sortir de casa tan habitualment com voldrien. Amb l’afegit dels problemes de salut que també disminueixen aquestes possibles sortides.
Sovint també es troben amb la manca d’un entorn social i la falta d’una xarxa de suport personal, que augmenta aquest sentiment de soledat.
Quin impacte té la soledat no desitjada per la persona gran?
La soledat no desitjada té un impacte directe amb la salut, el benestar i la qualitat de vida de la persona. I sovint es barreja amb l’aïllament social. Però són dos conceptes que estan estretament relacionats, però cal diferenciar-los.
Quina diferència hi ha entre l’aïllament social i la soledat no desitjada?
-
L’aïllament social es caracteritza per la manca o existència limitada de relacions interpersonals duradores i es pot mesurar per la quantitat de persones que la componen i el grau d’interrelació dels seus membres.
-
La soledat no desitjada, per contra, és una experiència subjectiva i, per tant, hi ha tantes soledats com persones que la senten. Des d’un punt de vista relacional és el sentiment negatiu que es produeix fruit de la percepció subjectiva que la persona té pel que fa a les seves relacions. Però a vegades, les persones que expressen un sentiment de soledat ho fan lligat a un buit interior, a una manca de sentit vital, el que molts autors anomenen soledat existencial.
Com afecta l’arribada de Nadal a les persones grans?
S’acosten les dates nadalenques i malauradament moltes seran les persones grans que no tindran recursos personals per estar acompanyades i aquí és on les treballadores i treballadors familiars fem una tasca d’acompanyament imprescindible per les persones que atenem. Som conscients que sovint la nostra és l'única visita que tenen els nostres usuaris, però aquestes dates fa que aquesta realitat sigui més dolorosa que mai.
No és fàcil afrontar aquesta realitat, ni treballar i gaudir amb el pes de semblant responsabilitat. Per poder comprendre la rellevància de la nostra tasca i tenir eines personals que evitin caure en la depressió o la frustració, la formació esdevé la nostra millor eina.
Quins mòduls treballeu a la Fundació respecte a la formació CP Atenció Sociosanitària?
Al CP d’atenció sociosanitària que impartim aquí a la Fundació Cerca, per a persones al domicili, hi ha tot un mòdul que tracta sobre els aspectes psicològics de l’acompanyament domiciliari. En aquests mòduls podem conèixer actuacions a seguir amb les persones ateses, així com eines per evitar l’esgotament emocional de les treballadores/treballadors.
Com ens hem de preparar com a societat respecte a l’atenció a les persones grans?
La societat de cures ha d’estar preparada per atendre a les persones, més enllà de les seves necessitats físiques, donant el suport emocional necessari per garantir un envelliment digne i hem de reivindicar la formació com a estratègia principal d’acció.
Quin paper té el Servei d’Ajuda a Domicili per combatre la soledat no desitjada?
El Servei d’Ajuda a Domicili de la Fundació Cerca dona suport a les persones que es troben en situació de dependència. Un dels objectius és potenciar la seva autonomia en el seu entorn familiar i comunitari.
Des de la Fundació Cerca, a més, vetllem per fer front al sentiment de soledat i aïllament social de la persona gran, a través de l'acompanyament emocional.
Quin és el repte de la societat de cures?
El repte de la societat de cures ha d’estar preparada per atendre a les persones grans, creant i oferint serveis que vagin més enllà de les seves necessitats físiques, donant el suport emocional necessari per garantir un envelliment digne.
I reivindicar la formació com a estratègia principal d’acció.