La població mundial envelleix a un ritme frenètic. L’esperança de vida ha incrementat en les darreres dècades. I per tant, les persones grans cada cop representen una part més important de la societat.
Aquest fenomen planteja reptes importants en diverses àrees: des de l’habitatge, la protecció social, la medicina, els serveis, la família, la salut... Amb la finalitat de garantir el benestar de les persones grans. L'any 2040, s’espera que Espanya tingui una esperança de vida de 85,8 anys, xifra que convertirà a la península, en el país amb major esperança de vida del món, segons un estudi de la Universitat de Washington (Seattle, EUA).
1. Aconseguir un envelliment actiu i saludable
A mesura que passen els anys es produeixen una sèrie de canvis en l'organisme de les persones, que formen part d'un envelliment natural. Les persones grans s'enfronten a un nou procés d'adaptació, tant físic com psicològic, que requereix estar actives i mantenir uns estils de vida saludables adaptats a aquesta nova etapa de la vida per un envelliment saludable i no perdre les seves habilitats motrius, socials i emocionals. El terme "envelliment actiu" va ser introduït per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) cap al final de la dècada de 1990 i l'any 2002 el va definir com "el procés d'optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen". Tenir uns hàbits saludables i actius són fonamentals perquè les persones tinguem un envelliment saludable i endarrerir l'aparició i el desenvolupament de les malalties i discapacitats.
Identificar les variables que vetllen per una bona salut i un bon envelliment és molt important.
Alguns dels hàbits saludables per mantenir el cos i el cervell en bones condicions i, per tant, aconseguir una bona qualitat de vida són: la bona qualitat del son, practicar exercici físic, mantenir una alimentació saludable, fer entrenament cognitiu i activitats mentals i disposar de suport social.
2. Combatre la soledat
La soledat no desitjada és un dels riscos més grans per al deteriorament de la salut de les persones, i en especial de les persones grans.
En el dia a dia, la gent gran, també s’han d’acostumar a nous ritmes i situacions, ja sigui perquè s’han jubilat, han perdut la seva parella, familiar, o tenen algun tipus de limitació física o cognitiva que els impedeix fer les coses de forma independent.
Aquesta nova etapa de la vida, pot afectar en la qualitat de vida de la persona gran i generar frustració, afectar l’autoestima i desencadenar crisis existencials per no sentir-se útils.
3. L’edatisme i la gerontofòbia
Els estereotips sobre la tercera edat existeixen i abunden molt. L’edatisme és un terme creat el 1969 per Robert Butler, un destacat gerontòleg, i que està relacionat amb els estereotips i els prejudicis relacionats amb l’edat.
L’edatisme, o el que és el mateix, discriminar algú per motius d’edat, és la tercera causa de discriminació per darrere el racisme i el sexisme.
Conscienciar sobre aquesta problemàtica a la societat, ja des de petits, es fonamental, ja que la vellesa forma part de la vida i per tant, s’han de treballar els estereotips i els prejudicis per tal d’evitar generar expectatives errònies envers el fet d’envellir.
Com hem comentat, totes aquestes idees negatives relacionades amb l’edat, que ens inculquen al llarg de la nostra vida poden desenvolupar que patim gerontofòbia. La gerontofòbia és el temor irracional a envellir i por a les persones de la tercera edat.
4. Poder viure en una “llar”
A mesura que la població més gran de 65 anys va augmentant, també neix la necessitat de crear i millorar els serveis existents dirigits a les persones grans per proporcionar una atenció adequada, de qualitat i puguin sentir-se les persones còmodes en la seva nova llar.
Algunes de les opcions que existeixen actualment són: Residència, Centre de dia, Servei d’Ajuda a Domicili (SAD)...
- El Servei d’Ajuda a Domicili (SAD): està pensat per ajudar les persones amb una autonomia limitada o en una situació de vulnerabilitat que necessiten suport a casa seva, mantenint-se en el seu domicili habitual.
- La residència: Aquest servei d’acolliment residencial de caràcter temporal o permanent es destina a persones grans amb un grau d’autonomia suficient per a les activitats de la vida diària, que requereixen un determinat nivell d’organització i suport personal o en un grau més dependent que necessiten més suport.
- Centre de dia: és un servei d'acolliment diürn que complementa l'atenció pròpia de l'entorn familiar, amb els objectius d'afavorir la recuperació i el manteniment de l'autonomia personal i social, mantenir la persona en el seu entorn personal i familiar en les millors condicions i proporcionar suport a les famílies en l'atenció a les persones grans dependents.
A més de les necessitats mèdiques, cada cop es presta més atenció a les necessitats emocionals, socials i psicològiques de les persones grans. Per això, cada cop es té més en consideració la creació d’espais acollidors, segurs que permetin dur a terme activitats que fomentin la participació social i puguin sentir-se en la seva nova llar.
Cal pensar i desenvolupar propostes i alternatives que evitin el desarrelament de les persones grans del seu entorn, amb una atenció integrada i que permetin mantenir intacte el dret a decidir sobre la pròpia vida, ja sigui allà on han viscut tota la vida o en un lloc nou. Però sobretot, cal oferir alternatives que permetin a la gent gran continuar anomenant 'llar'.
La Fundació Cerca, forma part de Sinergia Social, una entitat amb més de 10 anys d'experiència amb atenció a les persones grans. [Serveis de la gent gran]
L'atenció centrada en la persona (ACP) és el model d'atenció que desenvolupem en els nostres centres residencials, centres de dia i el Servei d'Ajuda a Domicili de gent gran. Aquest model pren com a eix principal la qualitat de vida de la persona, preservant el seu context cultural i sistema de valors.
La persona és el nucli de la nostra tasca. L'objectiu és oferir un servei de qualitat per promoure l'autonomia personal i social.
L'atenció s'organitza tenint en compte els seus objectius, expectatives i inquietuds, així com el seu estat psicològic, físic i grau de dependència.
5. Abordar les desigualtats digitals
No hi ha dubte que el procés de transformació digital de la societat és avança a un ritme vertiginós. La digitalització abasta cada cop més àmbits de les nostres vides i s’ha accelerat significativament arran de la irrupció de la pandèmia de la covid, que ha canviat la forma en què ens relacionem i, avui, exigeix un mínim de competències bàsiques digitals a la població.
La gent gran, sovint, és un dels col·lectius que se sent exclòs d’aquesta transformació. Accions que per a la majoria de nosaltres semblen tan senzilles com demanar cita prèvia per fer un tràmit administratiu han esdevingut un gran repte per a moltes de les persones grans.
La desconnexió digital és un nou factor d’exclusió social i té especial incidència entre la gent gran.